| BASAT EN UN COMUNICAT DE PREMSA DE LA NASA
 6 d'octubre de 1999: Un satèl·lit de la NASA mostra que l'àrea d'aprimament de la capa d'ozó antàrtic -el prou conegut 'forat'- encara és gran, però una mica menor que l'any passat.
" L'actual àrea d'aprimament de l'ozó antàrtic, o 'forat' de la capa d'ozó és molt gran, però una mica menor que el 1998, " va afirmar el Dr. Richard McPeters, principal investigador de l'instrumental que pren les mesures.
Al costat: Els satèl·lits de la NASA mostren la mida de l'àrea d'aprimament de l'ozó Antàrtic (de color blau) s'estenia fins a 10.5 milions de milles quadrades el 19 de setembre de 1998. En aquesta imatge captada el 3 d'octubre 1999 la dimensió del forat de la capa d'ozó és menor que un any abans. Les zones vermelles marquen nivells alts d'ozó; les blaves assenyalen baixos nivells. [Més imatges i crèdits]
L'estudi d'aquest any va trobar el 17 de setembre que s'havia format un "sot" d'ozó entre Nova Zelanda i l'Antàrtida. Aquesta mena de sot d'ozó, que normalment s'anomena un "mini-forat," és una conseqüència de la redistribució del gas per part del sistema climàtic. El "mini-forat" es va anar desplaçant cap a l'Est seguint la vora del "forat a la capa d'ozó" antàrtic durant els dies següents.
Les dades preliminars del satèl·lit ens ensenyen que l'aprimament de la capa d'ozó antàrtic aquest any s'estén per 9.8 milions de milles quadrades. L'àrea màxima d'aprimament de l'ozó antàrtic de 10.5 milions de milles quadrades es va enregistrar el 19 de setembre del 1998.
S'espera que els nivells d'ozó disminueixin les dues setmanes següents. El nivell més baix de la columna total d'ozó enguany ha estat de 90 Unitats Dobson el proppassat 1 d'octubre. En canvi, l'any passat es van poder observar nivells d'ozó de 10 unitats Dobson. Les unitats Dobson mesuren el gruix que tindria la capa d'ozó si totes les mol·lècules en una columna atmosfèrica es baixessin a la superfície terrestre.
Globalment, la capa d'ozó té un gruix mitjà d'unes 300 Unitats Dobson, cosa que correspondria a una capa d'uns 3 mil·límetres a nivell de la superfície terrestre. En canvi, durant la formació anual del "forat de la capa d'ozó" el gruix té al voltant de 100 Unitats Dobson, aproximadament menys d'un mil·límetre .
La petita disminució del "forat de la capa d'ozó" des de l'any passat no vol dir que s'estigui recuperant el nivell de l'ozó antàrtic. Aquestes variacions interanuals depenen, sobretot, de les condicions meteorològiques.
 A sobre: Aquesta imatge de l'espai web del TOMS mostra l'extensió i la profunditat del forat d'enguany (símbols més) comparat amb el de l'any passat (línia sòlida) i amb tot el gràfic climatològic Nimbus 7 (ombrejat). (mida: 10 K). La corba blanca que podeu veure a cadascun dels gràfics representa el factor climàtic. [Més imatges i crèdits]
La destrucció de l'ozó antàrtic és causada pels compostos de clor i brom que alliberen els clorofluorcarbonats (CFCs) i els halurs. Degut als tractats internacionals que regulen la producció d'aquests gasos, la quantitat de clor a l'estratosfera és propera al seu valor màxim, i en algunes regions, comença a baixar. El proper segle les pèrdues d'ozó produïdes pel clor es reduiran, i en la mesura que els nivells de clor estratosfèric baixin, els nivells d'ozó es començaran a recuperar. Els índexs actuals de recuperació segurament seran afectats per la creixent abundància de gasos inductors de "l'efecte hivernacle". La detecció del recobriment del forat a l'ozó necessitarà una colla d'anys de mesuraments.
Les mol·lècules d'ozó, constituïdes per tres àtoms d'oxigen, formen una prima capa atmosfèrica que absorbeix les perilloses radiacions ultraviolades que ens envia el Sol. La majoria de l'ozó atmosfèric es troba entre 6 i 18 milles d'alçada.
L'ozó protegeix la vida a la Terra dels efectes destructius de les radiacions ultraviolades solars. Els científics i molta altra gent estan molt preocupats per la destrucció de l'ozó. Els nivells creixents de radiació que arriben a la superfície terrestre degut a la destrucció del gas podrien incrementar la incidència del càncer de pell, de les cataractes, afeblir el sistema immunològic humà, fer malbé alguns conreus i interferir la vida marina.
Les mesures es van obtenir entre mitjans d'agost i principis d'octubre utilitzant l'espectròmetre anomenat TOMS (Total Ozone Mapping Spectrometer) a bord del satèl·lit de la NASA 'Earth Probe'. Els aparells de la NASA han estat mesurant els nivells d'ozó de l'Antàrtida des de principis dels anys 70. A partir de la descoberta del 'forat' a la capa d'ozó l'any 1985, el TOMS ha estat un instrument clau pel seguiment dels nivells d'ozó a tota la Terra.
Les dades i les imatges obtingudes pel TOMS es poden trobar a la següent adreça d'Internet: http://toms.gsfc.nasa.gov o http://pao.gsfc.nasa.gov/
El TOMS-EP i la resta de programes de mesurament d'ozó són parts importants de 'NASA's Earth Science' un programa de recerca a llarg termini per estudiar els ambients terrestres, marins, atmosfèrics, glacials i la vida com un sistema totalment integrat.
|
Apunta't a la nostra llista de subscriptors - 
Titulars